Mars Rovell

Quan som petits, el joc no és una pausa: és una manera d’entendre el món. Toquem, provem, ens equivoquem, repetim… i, sense adonar-nos-en, descobrim qui som. Però amb els anys, sovint canviem el joc per la pressa, i la curiositat per l’exigència de fer-ho tot “bé”.

Aquesta sessió és un recordatori: el nen que tenim a dins encara hi és. I quan li deixem espai, passen coses boniques. El joc baixa el soroll mental, obre portes inesperades i fa que la creativitat torni a respirar. No demana permís. No jutja. Només diu: “i si…?”

Això és el que busco aquí, entre cables, tecles i oscilladors: explorar sense mapa. Deixar que el so em sorprengui. I permetre’m, per una estona, no ser perfecte… sinó present.

Si et ve de gust, acompanya’m. I recorda: jugar no és perdre el temps. És tornar a trobar-te.

https://www.youtube.com/watch?v=6PhltTmvfxI