El Hobbit

Ahir la Laia va tenir l’oportunitat de parlar a sobre la Carme Tió, una dona que mereix ser recordada i humanetjada🤍

Petites investigacions quotidianes. 🧶

Textures, pesos, equilibris, forats on mirar, superfícies inestables que rellisquen.
Mans que proven, comparen i descobreixen sense pressa.

A la petita infància, el joc és profundament corporal i sensorial.
Allò que pensen i es pregunten passa per les mans i pel cos.
I cada petit descobriment construeix coneixement real sobre el món que habiten.

Per això, cuidem els materials i els espais que oferim.

No busquem estimular constantment, sinó oferir possibilitats de joc i descoberta.

Materials oberts, textures agradables i diverses.
Elements simples que permeten investigar, transformar, imaginar i crear des del propi impuls intern.

Però també cuidem una altra cosa, més invisible:
el temps i la presència necessaris per poder observar de veritat el procés intern de cada infant.

Perquè quan una criatura juga, passen moltes coses petites i importants alhora.
I poder-les veure canvia completament la manera d’acompanyar, d’entendre aquella criatura.

El plaer de descobrir necessita també el plaer de sentir-se vist, de saber-se reconegut i d’estar acompanyat per una mirada present i disponible.

A vegades només és un petit gest que diu: t’he vist🙂
Una mirada que es troba, quan l’Infant explora “lluny”
La sensació profunda que hi ha un adult que és allà: disponible, atent, sense pressa. Un adult que valida allò que fa la criatura, allò que necessita i, sobretot, allò que és.

Genera la calma suficient que fa que moltes criatures puguin explorar amb més seguretat, confiança i llibertat.

Perquè quan una criatura pot investigar el món sentint-se vista i competent, no només juga.

Construeix confiança, pensament, sensibilitat i relació amb el món. ✨

Al Hobbit entenem els àpats com un moment profundament relacional.
No són una pausa entre l’estona de joc, són vida quotidiana, són vincle, són temps compartit i també són una oportunitat perquè l’infant senti que el món pot ser bonic, amable i segur.

L’estètica no és decoració.
És un llenguatge silenciós que acompanya.

Quan un infant troba un espai cuidat, harmònic i pensat amb amor, rep un missatge:
“allò que et passa és important”.
“tu ets important”.

I és des d’aquests petits gestos quotidians que es construeixen moltes coses invisibles:
la calma, la seguretat, el gust per cuidar, la sensibilitat, el respecte pels ritmes, i també la manera com, a poc a poc, aprendran a cuidar els altres… i a cuidar-se a si mateixos. ✨

Hi ha lluites que van molt més enllà de les condicions laborals.

Quan les professionals del 0–3 demanen més mans, ràtios més humanes i més recursos… ens estan dient que no poden més. Però també estan defensant una necessitat profunda de la infància.

Perquè cuidar infants petits no és només cobrir necessitats bàsiques, que també.

És com s’arriben a donar.

Perquè poder mirar, observar, escoltar, entendre i sostenir… no és ni un luxe ni un valor afegit. És una necessitat!

I per fer-ho possible cal temps i poder estar presents de veritat ( sense córrer per la logística del dia a dia)

Calen espais físics i emocionals pensats per la petita infància i per allò que realment necessita.

Calen vincles estables, adults disponibles emocionalment, calma i presència.

Perquè els infants no necessiten presses per créixer.
Necessiten vincles que acompanyen per poder florir sent qui ja són.

Des del Hobbit volem donar suport a totes les professionals que alcen la veu per defensar una etapa tan important i tan poc escoltada i valorada.

I volem dir alt i clar que les condicions amb què moltes professionals del 0–3 treballen avui no són dignes. Ni per als infants. Ni per a les adultes que els acompanyen.

I que en la manera com cuidem els primers anys… ho canvia tot. 💛💛💛💛💛💛💛💛.