Dream Machine

Com diu Milo Manara (no en aquest vídeo) “Sí, potser sí que el còmic ha perdut aquella pàtina underground, de cosa marginal i s’ha convertit en un instrument respectat, admirat i snobitzat, però tots hi hem guanyat (una conferència de interessant 100%).
“Tinc tendència a embellerir-ho tot”, va dir Manara, i es va justificar declarant-se seguidor de l’escola platònica. “Per això els models femenins reflecteixen la passió de recórrer amb uns traços de tinta per arribar a fer-ne una cosa commovedora. Aquestes dones, sovint nues, perquè la nuesa és eterna, per a mi es la passió que em vitalitza. No vull provocar ningú, ja no. Això ho fèiem als anys 60 o 70 quan dibuixava còmics eròtics, quan tots creàvem per provocar. Ara ja no, només vull celebrar la bellesa del cos femení”.
Acaba de publicar una adaptació de la novel.la “El nom de la Rosa” (tb en català; un encàrrec de la mateixa editorial d’Eco), i un llibre de creació pròpia sobre la intensa vida del pintor més buscarraons de la història italiana: Caravaggio.

Hauria estat un pecat capital marxar sense passar per l’estand de , que acaba de treure una novetat: “Moheeb en el aparcamiento”, la història d’un noi immigrant sense papers.... Ganes de llegir-la.

I si m’accepteu un consell, submergiu-vos en el catàleg de . És impressionant ètica, social i estèticament parlant.

Al vídeo, amb la , la seva traductora oficial i millor amiga meua.