Xalest

Diu la tradició que el paperí sempre acaba mullat. Que, abans o després, la pluja hi deixa la seva empremta. I lluny de ser un mal auguri, és gairebé un ritual, una d'aquelles petites certeses que ja formen part de la nostra manera de viure la festa.
Avui volem posar en valor la feina dels tècnics de l'Ajuntament, que amb una calor insuportable ja han començat a vestir els nostres carrers. Gràcies a ells, la ciutat comença a canviar de pell i a anunciar que els dies més esperats són cada vegada més a prop.
Que pengi el paperí, que caiguin quatre gotes si han de caure... perquè, quan això passa, tots sabem que la festa ja batega dins el cor d'Inca ❤️

Avui, 24 de juny, es commemora el 398è aniversari de la mort de Sor Clara Andreu, monja jerònima del convent de Sant Bartomeu d’Inca, que va morir l’any 1628 amb només 31 anys. Una figura estimada i recordada per la seva vida de fe, humilitat i entrega.
Fa pocs dies, l’Església ha reconegut oficialment les seves virtuts amb la declaració de venerable per part del papa Lleó XIV, un pas important en el seu camí cap als altars i un motiu d’alegria per a tota la comunitat.
Per celebrar aquesta fita, avui dimecres a les 19 h se celebrarà una missa commemorativa al convent, oberta a tots aquells que vulguin unir-se a aquest moment tan especial.
Amb motiu d’aquest reconeixement, l’artesana Francisca Truyol ha creat una delicada figura de Sor Clara, una obra que vol retre homenatge a la seva senzillesa, espiritualitat i llegat.
Un dia per recordar, celebrar i mantenir viva la memòria d’una dona que va dedicar la seva vida als altres.

Avui he tingut el goig d’assistir a la missa d’acció de gràcies al convent de Santa Elisabet de Palma, un espai ple d’història, silenci i vida que forma part del patrimoni viu de la nostra illa.
Els seus murs, el seu claustre i cada racó parlen d’anys de dedicació, de pregària i de comunitat. No és només un edifici, sinó una llar que les monges jerònimes han cuidat i estimat al llarg del temps.
Elles han estat les veritables protagonistes d’aquesta història, un exemple de constància, fe i estima pel seu convent i la seva comunitat.
Una resolució judicial posa punt final a un llarg procés, en el qual s’ha reconegut la titularitat del convent a favor de les monges, després del litigi amb el Bisbat de Mallorca, i confirma allò que per a elles sempre ha estat evident: el seu vincle profund amb aquest espai.
En aquest camí, han estat també ben acompanyades per persones que han cregut en la seva causa, com l’advocada inquera Pilar Rosselló, que les ha defensades amb compromís, dedicació i valentia.
Un dia per recordar, que ja forma part de la història d’aquest convent, viscut des del respecte i amb la mirada posada en el futur.

La processó del Corpus Christi recorre els carrers d’Inca, testimoni d’una tradició que forma part de la nostra història.

Avui se celebra el Corpus Christi, una de les festes tradicionals més arrelades del calendari festiu i que a Mallorca era considerada un dels “tres dijous que brillen més que el sol”, juntament amb el Dijous Sant i l’Ascensió.
Antigament, el Corpus no era només una celebració religiosa, sinó també un dia gran de festa popular, gairebé d’estrena i de començament simbòlic de l’estiu. Era habitual lluir vestit nou o el primer vestit lleuger de la temporada, treure el ventall i passejar pels carrers engalanats, que s’omplien d’olor de flors, encens i cera cremada durant la processó.
També era un dia molt marcat per la gastronomia i les petites celebracions familiars. Es considerava quasi obligat menjar el primer gelat d’ametlla de l’any, sovint acompanyat d’ensaïmades, quartos o congrets. Per a moltes famílies, especialment en temps més modestos, aquell gelat era una de les poques “luxes” de l’any.
Era costum comprar mocadors o petits detalls per regalar als estimats, als padrins o als infants, en un gest de record i estima.
Amb el pas del temps, moltes d’aquestes tradicions s’han anat perdent o transformant, i avui el Corpus ja no té aquell protagonisme col·lectiu d’abans. Tot i així, ha quedat viva en la memòria popular i en algunes expressions que encara s’utilitzen, sovint amb un toc irònic, com aquella tan coneguda:
“Aquest vol un tracte especial, es creu que té cera del Corpus.”
Aquesta frase té un origen molt antic. La cera beneïda que es feia servir en les processons del Corpus era considerada protectora contra la mala sort i els mals esperits. Per això, durant molt de temps, alguns fidels conservaven petits fragments d’aquesta cera com a amulet o protecció espiritual a casa seva. Amb el temps, la creença es va anar perdent, però l’expressió ha quedat com a record cultural, avui més aviat emprada per assenyalar algú que es considera “amb privilegis” o que demana un tracte especial.
El Corpus, així, ens parla d’un món no tan llunyà en el temps, on religió, festa, comunitat i vida quotidiana s’entrelligaven d’una manera molt més intensa que avui, deixant una empremta encara viva en la llengua i la memòria col·lectiva.