Enric Kahn

Dijous va ser Sant Jordi i encara estic assimilant tot el que vaig viure a Lleida. 🌹📚

Ha estat, sense cap dubte, un dels Sant Jordi on més firmes he fet. Però més enllà dels llibres, de les tasses o de les samarretes, el que realment m’emporto és tota la gent que es va apropar amb estima. Persones que venien directament a buscar un llibre concret perquè ja em coneixien. Altres que ja n’havien llegit un o dos i volien continuar descobrint els altres. I comentaris que et queden gravats, com el d’un professor que em va explicar que utilitza alguns dels meus poemes a classe per exemplificar la poesia.

Són petites coses que et fan entendre que allò que escrius arriba, acompanya i queda en algun lloc de la gent... i això és immens.

Aquest Sant Jordi m’ha donat un xute d’energia molt necessari. Més ganes d’escriure, més ganes de trobar temps per fer-ho bé, amb calma i cuidant cada paraula. Perquè quan arribi el proper llibre, vull sentir que surt d’un lloc honest i treballat.

També ha estat una experiència molt gratificant i ratificant. Un dia llarg i intens, però viscut amb molta calma i molta escalfor humana. Això només és possible gràcies a tota la gent que hi sou, que llegiu, que compartiu, que regaleu poesia i literatura i que cuideu tant el que f**g.

De tot cor, gràcies. ❤️